Resposta emocional de l'agent de policia en relació amb l'actuació durant la pandèmia de la COVID-19: una revisió internacional
És ben conegut que un dels agents socials que a tot el món ha hagut de fer un sobreesforç durant la pandèmia de la COVID-19 és la policia. No ens ha d’estranyar, doncs, que la dedicació que han hagut de fer els agents hagi comportat un augment dels seus focus d’estrès

Per això en aquest apunt us presentem una revisió dels principals estudis internacionals que s'han dut a terme sobre quins efectes hi ha hagut en les plantilles de policia derivades de les tasques sobrevingudes de la pandèmia de la COVID-19.
En un primer estudi, realitzat per Huang et al. (2021) amb agents de policia de Hong Kong, s’ha observat que els agents de policia en general perceben la situació actual amb un excés de pressió emocional i amb una major simptomatologia de burn-out que en les situacions prèvies a la pandèmia, especialment els agents que patien una malaltia prèvia o que tenien més de 45 anys. Un altre estudi fet a l'Índia (Groover et al., 2020) mostra resultats similars, ja que indica que els agents de policia presentaven una major simptomatologia de burn-out.
En aquesta línia, un estudi dut a terme per la mateixa Policia Muntada del Canadà evidencia que, als problemes patits pels subjectes dels altres estudis, s’han d'afegir la preocupació d'infectar la pròpia família i el sentiment d’aïllament social (Mehdizadeh et al., 2020). Resultats molt semblants té un altre estudi efectuat amb agents de policia de Moscou (Soloviev et al., 2020). Al Perú, al principi de la pandèmia, Palacios (2020) va fer un estudi de caire més qualitatiu, on va observar que els agents de policia mostraven puntuacions més altes en escales relacionades amb la por i la frustració. Finalment, a l’Estat espanyol Gómez-Galán (2020) ha fet un estudi amb els diferents cossos de seguretat, on s'observa que els subjectes participants mostraven algun tipus de simptomatologia relacionada amb la síndrome d’esgotament professional (burn-out).
És evident, doncs, que la pandèmia ha suposat en els agents de policia de tot el món un sobreesforç que ha comportat unes conseqüències emocionals, sobre les quals des de l’àmbit formatiu i avaluatiu haurem d’estar alerta per veure com evolucionen.
[21.05.21]
Noves eines d'atenció
Segons dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a mitjans de juliol de 2020, un total de 16.012 persones havien realitzat 18.966 episodis de conducta suïcida (hem de tenir en compte que Catalunya comença a registrar les temptatives de suïcidi a través del Codi Risc de Suïcidi –CRS- el juny de 2014).
Si les mateixes dades les enfoquem a la franja d’edat de persones de fins a 18 anys, podem veure com la tendència no és gens positiva ja que el CRS va computar al llarg de 2020 un total de 601 temptatives de suïcidi en joves, que suposa un increment del 27% respecte de l'any anterior, quan se'n van computar 473.
En un gran nombre de vegades, quan hi ha un intent de suïcidi o un suïcidi consumat, és preceptiva la intervenció dels cossos d’emergències. Per aquest motiu, i impulsat pel Servei de Selecció, Avaluació i Seguiment i l’Escola de Bombers i Protecció Civil, a l’ISPC es portarà a terme una formació destinada al col·lectiu d’emergències amb l’objectiu de facilitar-los eines per tal d’actuar de manera segura en aquest tipus d’intervencions i aprendre a aplicar tècniques de suport psicològic per poder entendre i atendre les víctimes.
I és que intervenir en un intent de suïcidi és un dels escenaris que provoca més respecte al personal d’emergències. La possibilitat d’un desenllaç fatal genera tensió, angoixa, estrès, dubtes sobre quins passos són els millors a seguir, etc. Sense oblidar l’impacte posterior que aquest tipus d’actuacions poden tenir en els professionals.
Per aquest motiu s’ha dissenyat un curs amb un caràcter eminentment teoricopràctic ja que després d’unes nocions bàsiques sobre el concepte de suïcidi i la psicopatologia associada, la formació es centra en pràctiques vivencials on l’alumnat pot posar en pràctica les eines i els recursos d’abordatge psicològic apresos al llarg del curs.
A l’equip docent que portarà a terme la formació, hi trobem un psicòleg expert en la temàtica; membres del cos Bombers de l’Ajuntament de Barcelona que han col·laborat en l’elaboració del protocol que s’aplica des de la seva organització en aquest tipus d’intervencions, i membres del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya que han rebut formació en aquest àmbit a partir d’una col·laboració amb el cos de Bombers de la Comunitat de Madrid.
[11.05.21]
Taller d’eines competencials (TEC)
Aquest taller, dissenyat pel Servei de Selecció, Avaluació i Seguiment, s’ha impartit en les darreres edicions dels cursos de promoció de bombers, en què han participat 193 bombers, els quals han valorat la iniciativa de forma molt positiva
El perfil competencial d’un lloc de treball és l'associació de certs estàndards (coneixements, habilitats i actituds) amb cadascuna de les competències d'una categoria professional determinada. Amb una bona definició del perfil competencial podem identificar de forma més concreta i objectiva les fortaleses i debilitats de la persona que ocupa un determinat lloc de treball, amb la qual cosa també podem aprofitar al màxim les seves habilitats i destinar els recursos necessaris a potenciar les debilitats.
Per aquest motiu, cada cop ens trobem més amb la necessitat d’avaluar quines són les competències que cal potenciar i quines són les fortaleses i debilitats que creiem que hem d’apuntalar mitjançant la formació. Per això, us presentem una metodologia que ens permet treballar en aquesta direcció i que suposa un canvi de paradigma.
Fugint de la visió clàssica de l’aprenentatge amb un professor actiu i un nombre indeterminat d’alumnes passius, en el perfeccionament del perfil competencial que us presentem s’aplica una metodologia formativa en què l’alumnat es converteix en el protagonista del propi aprenentatge i adopta un rol responsable i autònom per a resoldre determinats reptes que se li plantegen. Aquest és el punt de partida del Taller d’eines competencial (TEC).
El TEC parteix de la premissa que l’aprenentatge es realitza a partir de la resolució d’una situació i/o problema. Aquest aprenentatge es fa amb grups de treball i l’alumnat en tot moment decideix de quina manera aprèn i el grau d’aprenentatge assolit a través de la seva participació, les seves aportacions i, sobretot, a través de la seva opinió, de manera que l’equip formador adopta un rol d’ajuda i de guia per a resoldre problemes.
La metodologia funciona a l’inrevés dels mètodes tradicionals, ja que primer es planteja un problema, després es busca la solució i finalment es planteja la resolució més òptima. El resultat final, doncs, és la consolidació d’un procés de resolució de problemes que s’assembla molt més als processos de resolució quotidians ja que l’objectiu final del taller, no s’encamina a trobar una única solució sinó a crear un hàbit de reflexió i anàlisi davant d'un problema, proporcionant eines per a facilitar-ne la resolució.
[04.05.21]

Pòster treballat en un dels tallers realitzats
Avaluació entre iguals
En el primer Curs d’habilitació de psicòlegs bombers formadors de l’ISPC (2018) es va implantar una nova metodologia per a avaluar l’exposició oral del projecte de l'alumnat. El Servei de Selecció, Avaluació i Seguiment es va proposar innovar amb una "avaluació entre iguals" (peer to peer assessment), consistent en una autoavaluació de l’alumne després de l’exposició del seu projecte, una avaluació dels companys, i també una avaluació de les formadores.
L’eina per a fer l’avaluació ha estat una graella d’evidències. La nota de les formadores va ponderar un 60%, l’autoavaluació un 20% i l’avaluació entre companys, el 20% restant.
Els objectius d'aquest sistema avaluatiu són:
- convertir l’avaluació en un procés formatiu, en què cada alumne/a és conscient de les competències que valora durant l’autoavaluació;
- implicar l’alumnat en el procés d’avaluació i, per tant, les formadores se centren més a promoure sistemes d’avaluació entre iguals i l’autoavaluació que no pas a “corregir” de forma unilateral les tasques de l’alumnat;
- potenciar l’autocrítica, l’autoconeixement i la transparència, necessaris per fer una bona valoració qualitativa i quantitativa, d’ells mateixos i dels seus companys;
- facilitar l’assimilació de l’autoconeixement, gràcies al retorn de les dades quantitatives i qualitatives de la valoració;
- millorar el coneixement de la graella de valoració, que és l’eina que -ja com a formadors- hauran d’utilitzar habitualment per avaluar altres alumnes.
Els inconvenients detectats són:
- la sobrevaloració com a conseqüència de les relacions amistoses i afectives;
- la sobrevaloració de les pròpies capacitats;
- l'alumnat majoritàriament dona una puntuació elevada als companys amb grans dots comunicatives.
En conclusió, l’experiència s’ha valorat molt positiva i, per tant, considerem que l’avaluació peer to peer assessement serà una bona eina per a aplicar-la en els cursos que tinguin com a objectiu d’aprenentatge l’avaluació de competències professionals o de competències clau.
[05.12.18]
Biofeedback per al control de l'estrès
En el Curs de formació bàsica per a policies 2016-17 s'ha fet un estudi pilot per a valorar l’eficàcia de l’entrenament en relaxació mitjançant la tècnica biofeedback d'Emwave, per afrontar millor les situacions molt estressants en l’ús d’armes de foc
L'anàlisi de la variabilitat de la freqüència cardíaca (VFC) és una tècnica cada cop més emprada en l'àmbit clínic, i també s'ha proposat com a mesurador indirecte del nivell d'estrès.
Aquest estudi pilot es basa en la tècnica de la VFC. L'objectiu és que el subjecte pugui gestionar de manera més efectiva el nivell d'estrès mitjançant el control de la respiració i la concentració, alhora que va rebent informació immediata del seus avenços en la relaxació i en el seu nivell de coherència de la VFC.
Per a mesurar la VFC de l'alumnat del CFBP s'ha utilitzat l'aplicació informàtica Emwave, amb la qual s'ha fet la recollida de dades i l'entrenament en biofeedback.
En la primera presa de dades a l'Emwave els subjectes no havien rebut cap mena d'entrenament: participaven en una simulació policial molt estressant al bulevard de l'ISPC amb instructors de l'Escola de Policia. La situació que havien d'afrontar era la mateixa per a tothom i tenia la mateixa durada. Un cop finalitzada aquesta simulació, abans de 30 segons, el subjecte havia d'intentar relaxar-se seguint les indicacions d'entrenament en coherència del programa Emwave. En aquell moment es recollien les primeres dades -cada 2 minuts i fins arribar a 6 minuts- de la VFC, amb mesures del nivell de coherència baix, mitjà o alt.
Després de dues sessions d'entrenament en relaxació, es va fer una nova simulació policial molt estressant similar a la que havien fet inicialment. Es va seguir el mateix procés en la recollida de dades que en la primera simulació i, abans de 30 segons, iniciaven la relaxació seguint les indicacions d'entrenament en coherència, com en la primera presa de dades, i tambées recollien les dades seguint els mateixos paràmetres.
Resultats
S’observa una millora de la gestió de l’ansietat de l'alumnat, al millorar la coherència VFC en la franja alta. Qualitativament parlant, els subjectes també han descrit:
- més sensació d’autocontrol
- consciència i aprenentatge en la relaxació, la respiració i la concentració
- generalització de les tècniques de control de la respiració a altres situacions de vida quotidiana
- facilitat d’aprenentatge, amb l’estil d'un videojoc
Valoració
L'ús de l'Emwave pot ser positiu i útil en processos formatius en què sigui important que l'alumne/a pugui millorar en la gestió del seu nivell d'estrès, especialment quan ha d’afrontar estímuls d’alt risc i nivells alts d’estrès, i quan aquesta situació estressant es repeteix en períodes curts de temps.
[05.06.18]

L'atenció plena
El ritme de vida actual és bastant frenètic, l’estrès de la vida laboral i la conciliació amb la vida familiar i personal dificulten el benestar emocional i psicològic.
A més, en aquest temps «digital», on els inputs, els missatges, els correus i la pròpia tasca dels professionals dels cossos de seguretat i d’emergències amb una gran pressió provoquen que la desconcentració sigui contínua i fa que la ment estigui més pendent del que farem en el futur que no pas en el present.
No obstant això, hi ha diversitat d'eines per a prevenir l’estrès i l’ansietat i que alhora ens ajuden a ser més creatius, com la tècnica de l'atenció plena o mindfulness.
Us recomanem l’entrevista, a «La Contra» de La Vanguardia, a Marcelo Demarzo, mestre d’atenció plena o mindfulness.
[12.05.17]
Com podem afrontar l'estrès en una entrevista de selecció?
L’estrès fa que el cor ens bategui més fort, s'acceleri la respiració i que suem.
Moltes persones percebem l’estrès com un factor que ens pot fer fracassar a les nostres actuacions, com pot ser en una entrevista de selecció. Però, i si això ho podem capgirar? I si, en comptes de veure l’estrès com un enemic que ens ho pot arravatar tot, veiem l'estrès com quelcom positiu, com un instrument que ens pot ajudar a superar els principals obstacles dels nostres reptes o objectius?
Kelly McGonigal, psicòloga de la salut i professora de la Universitat d’Stanford, ens presenta en aquesta ponència una forma de convertir l’estrès en una eina per a millorar el nostre rendiment i superar els obstacles que se’ns plantegen. McGonigal aposta per positivitzar l’estrès, és a dir, com ella mateixa diu: "canviar el vell paradigma de l'estrès, viscut com una relíquia inútil dels nostres instints animals, i reemplaçar-lo per la idea que, en realitat, l'estrès ens fa socialment intel·ligents i és el que ens permet ser plenament humans.”
Vegeu la ponència [vídeo 14 m]
-
Com convertir l'estrès en el teu amic
Kelly McGonigal, @TED Conferences, LLC